Vídeo

Obreda de Perejaume

Direcció

Amb tres intèrprets que representen la paraula, la sonoritat i les accions impossibles, que es barregen o es distancien, cadascun d’ells des del seu món particular, presentem aquest recorregut per un poemari on la veu i la llum són els únics elements suggeridors. És una oportunitat que se’ns brinda de posar en veu, cos i espai l’obra poètica de Perejaume. Per fer-ho, ho hem anat construint intuïtivament, intentant de ser fidels a aquest fluir d’una obra que el poeta ha deslliurat del seu pensament per tal que vagi fent camí pel seu compte. Una proposta austera, conscients que el volum, els colors i les textures estan en la paraula. Un món que vessa de llenguatge i fa trontollar les nostres limitades percepcions.

“Un mateix poema pot ser interpretat d’infinites maneres. Dir Obreda a tres veus té aquest sentit de ventall sonor, de com la paraula d’un poeta pot modular-se segons qui la diu. Si després d’oir-la ens ressona, aleshores serà el moment d’aprofundir-hi en soledat, de perdre la mirada en l’estampació de la paraula que ens ha seduït. Ara us convidem a oir-la.” Anna Maluquer

Dramatúrgia

Des de la modèstia a que ens obliga un autor de tanta envergadura, i després d’haver seleccionat una trentena de poemes d’entre més de tres-cents, hem acabat composant una dramatúrgia que ens permeti anar des dels localismes a les panoràmiques, assaborint el gust i el relleu de les paraules que ens ubiquen, passant de la natura creadora a l’impuls creador de l’artista, de vegades ufanós davant l’obra que se li fa present, de vegades delerós de poder fixar allò que el meravella o l’interroga i, de vegades, dubtós que tot plegat condueixi enlloc.

Sobre l'obra

Obreda, un poemari escrit al llarg de deu anys, conté tota aquesta complexitat sorgida de la senzilla i natural contemplació que acaba convertint-se en activitat, abocant l’artista a obrar.

“Tenim a les mans una obra excepcional, plena de geni, molt original, escrita amb un nervi incomparable. Espero que no es traspaperi entre el sotabosc tan combustible de les llibreries.” Jordi Llavina

“Perejaume treballa amb tècniques diferents que li permeten distanciar-se, parlar des d’una tècnica a l’altra. Pinta l’escriptura i escriu la pintura. Posa quadres als llibres i llibres als quadres. Fa obra i l’obra el fa a ell. També des de la raó ens parla de la irracionalitat i viceversa. I tot acaba prenent un sentit místic, preguntant-se què hi ha més enllà de l’obra, i quin és el sentit final d’obrar, que no sabrem mai. (...) Potser el mèrit gegant de Perejaume o de la seva obra sigui tenir la força d’enfrontar-se a la tensió d’una paradoxa que desactivaria un artista menys potent: l’obra, l’excés d’obra, se’ns menja; però, podem deixar-ne de fer?” Toni Sala