Obreda, un poemari escrit al llarg de deu anys, conté tota aquesta complexitat sorgida de la senzilla i natural contemplació que acaba convertint-se en activitat, abocant l’artista a obrar.
“Tenim a les mans una obra excepcional, plena de geni, molt original, escrita amb un nervi incomparable. Espero que no es traspaperi entre el sotabosc tan combustible de les llibreries.” Jordi Llavina
“Perejaume treballa amb tècniques diferents que li permeten distanciar-se, parlar des d’una tècnica a l’altra. Pinta l’escriptura i escriu la pintura. Posa quadres als llibres i llibres als quadres. Fa obra i l’obra el fa a ell. També des de la raó ens parla de la irracionalitat i viceversa. I tot acaba prenent un sentit místic, preguntant-se què hi ha més enllà de l’obra, i quin és el sentit final d’obrar, que no sabrem mai. (...) Potser el mèrit gegant de Perejaume o de la seva obra sigui tenir la força d’enfrontar-se a la tensió d’una paradoxa que desactivaria un artista menys potent: l’obra, l’excés d’obra, se’ns menja; però, podem deixar-ne de fer?” Toni Sala
L’obra poètica de Perejaume no és plana sinó plena. Plena de relleus, de textures, de pigments, de llums i ombres, d’universos i de quarks, d’obres i enderrocs. És una obra natural, en la qual la paraula sorgeix dels abismes on es precipitaren les certeses més antigues, més arrelades a la terra, per projectar-se fins a l’infinit, eixamplant-nos el llenguatge i les visions.
Foto: Xavi Valls
No hay comentarios:
Publicar un comentario